Aquest no serà ben bé el post que fa uns quants dies que em rondava pel cap.
Havia pensat advertir-vos des d'un bon començament, que no es tracta d'un d'aquells múltiples propòsits que la gent, i jo en particular, acostumem a fer per Cap d'any.
Aquest any no he fet llista de propòsits, ni d'una mena, ni d'una altra. He fet una llista de desitjos. Concretament, de dotze desitjos. Ja veurem quants n'acomplim, però tenim un any per endavant...
Tampoc pensava explicar gaire més res sobre aquests desitjos. Cadascú que interpreti el que pugui i/o vulgui. Però m'havia imaginat algunes altres línies més de reflexió.
Passa que la vida, un cop més, es mou i (em) passen coses.
Avui, concretament, he anat a la cerimònia de comiat d'un conegut de la meva mateixa edat. No érem amics en el gran sentit de la paraula, però passàvem de l'esfera de simples coneguts (deia en Calders).
La mort d'aquest conegut m'ha recordat allò que diem sempre, sobre la importància de gaudir i aprofitar el que ens ofereix la vida en cada moment.
Sí, ja sé que és un tòpic, i que d'aquí a unes setmanes aquesta idea quedarà darrere de les quotidianeïtats, de les presses, de la feina,...
O potser no. Aquest cop, tinc motius per pensar i per creure, que vull viure la vida a fons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest sí que és un bon propòsit. A viure a fons, doncs. Carpe Diem, amic :)
Publica un comentari a l'entrada