29.9.05

Dimecres passat no l'altre, al suplement Cultuas de la LV, parlaven dels clubs de lectura. recordo que fa tres o quatre anys, potser ja en fa cinc, vaig proposar a una sèrie d'amics meus (d'aquells que encara tens de quan l'nstitut) de crear un grup da'quests i, rotativament, anar-nos proposant la lectura d'un llibre i comentar-lo un temps més tard e un sopar i així, de pas, passavem una estona plegats. La inicativa va durar un any just, una roda sencera. Començavem parlant de què ens havia semblat el llibre i al cap d'una estona ja estavem parlant de política, economia i altres coses interessantíssimes per l'estil. Si més no, sopàvem. Total, que una mica per curiositat em vaig conectar a un grup (Club de Lectura Virtual) dels que apareixen a l'article, concretament un grup virtual. Com que la majoria dels llibres que diuen que ja han llegit, jo també ho he fet i m'han agradat força,i els que llegiran propera,ment, jo encara no ho he fet (la majoria d'ells), doncs m'hi vaig apuntar. El proper llibre que proposen és "Ampliación del campo de batalla" de M. Houellebecq. És un llibret molt petit, no arriba a les duescentes pàgines, amb versió editada a Compactos Anagrama (només 6 euros). Ja me l'he fet. Abreujant us diré que és una narració en primera persona sobre la caiguda d'un personatge de 30 anys força contemporani nostre. Té diverses coses interessants, entre d'elles un plantejament reduccionista del món on vivim a només dues dimensions: l'econòmico-laboral i la sexual, dues jerarquies socials relativament independents, segons l'autor/protagonista. Una forma d'explicar-se el món. Tot això, potser només és per dir-me i per dir-vos, que la vida continua.

9 comentaris:

nimue ha dit...

doncs m'alegre molt que la vida continue al teu voltant!
jo tinc tan poc temps per llegir últimament que no em donaria la talla en cap club de lectura decent. Ais... qui m'ho diria... :(

Albert ha dit...

El poc temps, d'acord, passsa; que no llegim gaire, també; la talla, no m'ho crec (per més indecent que sigui el club) ;-)

Anònim ha dit...

Yo me tomé un año sabático de libros para mayores, ahora le toca el turno a Neris y su aficción por los atlas. Leemos "lletra lligada", leemos ciudades del mundo,leemos cartelitos pegados en el pasillo, leemos (desciframos) sus frases escritas...
Total, que como no sea un club infantil no sé donde voy....jejeje.

Me alegra saberte bien, Albert.

Anònim ha dit...

Jajajajajaj M'hi he subscrit. M'aniré a comprar el llibre aquesta tarda!

Hanna B ha dit...

sona molt bé albert, a més amb la situació comú de falta de temps, això virtual ho facilita molt... jo em miraria el llibre, però em temo que ni això em puc permetre ara per ara...
i ara per a tu, ara per a molts d'altres, la literatura és la via d'escapament/relaxament/desconexió de la realitat, de vegades implacable..

Xurri ha dit...

M'agradaría llegir prou per poder participar en alguna cosa així, però gairebé només llegeixo novela negre i alguna altra cosa de pasqües a rams(com Tokio Blues) accidentalment.

Als avions.

Quan em toca marxar dies i dies i em sento més penjada que el Numaios.

Bé pel toc de normalitat. És el que toca, sigui benvingut.

Grigri ha dit...

Quina bona opció!
Tot i que jo estic com la Tres.. després de llegir el seu comentari m'he adonat que el llibre que he tingut més estona a les mans en el darrer mes és "Juguem al jardí", on un noi que es diu Tom juga en primera persona amb el seu gos Pipo. Al principi de la història juguen a passar-se la pilota, després empaiten papallones, després es gronxa mentre el gos corre pel jardí i finalment, el Tom s'amaga darrere un carretó i el Pipo el troba..
apassionant..
estic per fundar un club de lectura virtual de contes infantils.
Si més no, ens ajudaria molt a l'hora de comprar altres llibres.. no sé si us passa, però quan arribes a la llibreria normalment els llibres per petitons estan col·locats en el desordre més caòtic que et puguis imaginar, i et pots passar 1 hora de rellotge per trobar dos exemplars que valguin la pena...

en fi, cosetes de ser mare..

Albert ha dit...

Al Club de Mames Lectores de Literatura Infantil us hauré de demanar consell. El meu peque va disparat capo als 18 mesos. Alguna recomanació en concret? Jo no ´son d'estar-m'hi gaire estona amb els llibres i el petit, sovint penso que hi hauria d'estar més temps.
Qui s'apunti al Club, allà m'hi trobarà i ens ho passarem bé, i qui no s'hi apunti, ja sap també com trobar-me.

Grigri ha dit...

Jo ara he trobat una col·lecció de La Galera amb il·lustracions de la Montserrat? Capdevila (la dibuixant de les 3 bessones) que es diu "Mira'm al xxxxx".
On xxxx és: al supermercat, a la festa, al carrer, etc...
està bastant bé perquè no hi ha lletra de cap mena però dóna força joc a l'hora d'entretenir la criatura. És una mica com allò del Wally, hi ha tants dibuixets que sempre pots dir: "on és la jirafa?" i el nen la busca i l'assenyala i diu: "aquíííí" i tu dius: "molt bééééé".
Tu: "I...on és la nena del globus??" i el nen la busca i l'assenyala i diu: "aquíííí"...

i així anar fent. en tens per una bona estona.
Jo vaig agafar el "Mira'm on vaig" que concretament va: 1-a l'escola 2-al zoo 3-al parc 4-al restaurant 5-al metge

... per allò d'anar-lo mentalitzant i familiaritzant amb certs entorns que no li agraden massa... ejem!!

Per això de l'adaptació del nen a la warde, no pateixis. Nosaltres estem igual. Cada vegada que toca canviar horaris és un daltabaix a la família oi?
A nosaltres ens ha costat païr això de deixar-lo a dinar. i no és tant greu. ells s'ho passen teta, de veritat. És més problema/trauma nostre que d'ells. t'ho puc assegurar.