I una altra de Raimon i, ara, de Jordi de Sant Jordi.
De béns, alguns en tinc, i de senyor, algun que s'ho creu massa.
El lloc i la contrada cada cop se'm fan més estranys. De fet, se m'estan fent"no llocs".
lluny de tot bé, o potser no tant; fart d'enuig i tristor, axò sí.
I continua.
Però, sobretot, sobretot, desert d'amics.
Ara ja ho he dit.
Per als qui tampoc la tingueu fresca al cap, Desert d'amics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ah, però també té uns versos en el mateix poema que són els meus preferits en alguns moments:
Eu hay vist temps que no·m plasia res,
ara·m content de ço qui·m fay tristura,
e los grillons laugers ara preu mes
qu’en lo passat la bella brodadura.
Ffortuna vey qu’a mostrat son voler
sus me, volent qu’en tal punt vengut sia;
però no·m cur, pus ay fayt mon dever
...
Va, Albert, ànims!
Assumeixo aquests versos, també. Faig tant mon dever com puc, però... (s'entengui, de totes maneres, que no sóc pas a cap presó).
doncs potser la pitjor part siga la de "desert d'amics..."
Espere que tingues un oasi propet... :)
Publica un comentari a l'entrada