L'explicació de tot plegat és molt senzilla.
A banda d'alguns posts que em "corria pressa" expressar, la setmana passada vaig penjar tres posts de poemes cantants per Raimon (només enllaços als textos) i tres de Paco Ibañez (enllaços a YouTube).
Eren els cantants preferits de la meva mare.
Avui fa un any que va morir i encara estic elaborant el dol.
A més a més, tinc ocupat el cap en alguna altra cosa, que també es pot llegir (africa), més planerament o més de refiló, en aquests poemes.
Res més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Doncs res, a bloggejar i deixar-t'hi anar per aquí, va bé epxressar els sentiments.
*
aiguamarina
vaja... jo avui he anat de soterrar... b7.
No me'n recordava. Tan prop i...
Estic una mica espesa per llegir de refiló aquests dies ja ho saps, amb el que he entés ja em dono per "satisfeta". Saps que el Paco Ibáñez també es un ídol pel meu pare? Trobo molt maca la manera en la que t'acostes al record de ta mare, una abraçada ben forta.
Publica un comentari a l'entrada