Diu que avui al vespre tornava jo de l'estació capa casa havent fet un servei de taxi quan he decidit posar la ràdio. RAC105, naturalemnt. Hi he enganxat, d'entrada, el It's raining again, dels Supertamp. Per qui no en recordi la lletra: http://www.sing365.com/music/lyric.nsf/It's-Raining-Again-lyrics-Supertramp/8928F71EF11D845B482569ED0019BF23
Reprodueixo un fragment de la novel·la "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli que estic llegint ara mateix.
"La música popular que vomiten les ràdios no passa de ser manifestació impúdica, barroera, d'emocions íntimes. Molta cançó no és sinó plor, queixa, lament de criatura que no sap sofrir sola i que ens baveja. Sentir plors a la matinada, en la buidor mortuòria del dormitori, mentre tothom sura en la inconsciència i tu tens la ment lúcida, esquerda l'ànima. Molta cançó és, també, just el contrari:alegria, gresca, tàbola; i aquesta és pitjor, perquè enmig del silenci, enmigd e la fosca, enmig de la solitud sense límit de l'insomne, aquesta música de fetsa origina, per contrast, un agulló de clarividència, i et refrega per la cara el teu passat ridícul, el teu futur ombrívol, l'absurd d'allò que ets."
No m'acostumo a extendre gaire mai tant, però m'ha semblat que aquest cop valia la pena. D'una banda, perquè és una bona mostra d'un text ben escrit (des del meu modest punt de vista, naturalment) i de l'altre, perquè el tema "cançonetes que sentim per la ràdio i que ens evoquen X", és un tema que ha sortit més d'un cop per aquí.
No cal dir que no comprteixo estrictament l'opinió del personatge de la novel·la, però segurament una bona part de raó deu tenir.
Segons com, podria haver estat un tema de tertúlia, però ara ja l'he escrit aquí.
Per cert, ahir vam aconseguir baixar al Grec i veure al Comelade i al Cassasees fent de les seves. La setmana passada, amb la febrada del grandolàs de la casa ens vam perdre el "Conte d'Hivern". Dilluns de la propera setmana tinc entrades per anar veure, sobretot sentir, la Michel Nyman Band. De moment, un de tres. I encara no va ser l'acuació mes lluïda que els recordo, tampoc va estar gens malament. Un dels moments brillants, pere, va ser la interpretació de "Sense el ressó del dring", de Papasseit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més:
-que encara que besés a un altre caminant
pogués jo anar pel món
sense el ressó del dring ni el brill malvat de l'or.
Hi ha cançons i poemes i desitjos que ara a l'estiu em són més presents, més propers, més...
Són tan llargs els dies, i tan curtes les nits...
Ara comença la cançó
i la tenora afina el so:
tu et fas la roba per l'istiu
-color taronja un cosset viu.
(se't va trobar a faltar)
Ja m'agradaria anar-hi...
No m'acaba de quedar clar si a aquest home li agrada la música....d'acord amb ell que la que surt per la ràdio fa fàstic, ha canviat molt, jo recordo descobrir Steve Nicks gràcies a l'Abellán. Amb ell li encantava la dona i ho va transmetre tan bé que em van entrar ganes d'escoltar als Fleetwood Mac millor..i sí, me'ls vaig quedar jo també!! (la cancó Dreams és per un "Piscis") Vagi bé el concert...petó
pere, t'entenc, i gràcies per trobar-me a faltar, però un, qe no parla massa tampoc, entre tretze... En canvi jo, us vaig tobar a faltar de debó.
ars, doncs ja ho saps, agafes l'avió que després faran servir els meus i dilluns hi anem (tinc dues entrades).
africa, jo també em vaig quedar amb el dubte, però sobretot em va recordar un aprellde coses que, segns com, havia oblidat massa ràpid (últimament).
home de poca fe...
Benvolgut Albert, buscant informació sobre el llibre "L'home manuscrit" he topat amb el teu comentari. M'agradaria saber què penses del llibre, quan l'acabes. A mi m'ha fascinat. No és un llibre fàcil, és exigent, però m'ha obert moltes portes per pensar i el trobe genialment imaginatiu. Estic sorpresa de no haver sentit parlar mai abans d'aquest autor. Crec que la seua obra és insòlita dins el panorama de la literatura catalana actual.
pere, sense comentaris....
anònim, cap problema, però passo per la meitat, hores d'ara. Ho faré a través del blog, com quan parlo, de tant en atnt. d'algun llibre que estic llegint. Per cert, i tu qui ets?
Filòloga. Apassionada per la literatura (no comercial). Valenciana . I algunes coses més.
Heu completat uns bons punts allà. Vaig fer una recerca sobre el tema i va trobar la majoria de les persones que tenen la mateixa opinió amb el seu bloc.
Publica un comentari a l'entrada