Com que la nau va (endavant), passen coses.
Per exemple, que he aprovat, pels péls, els dos exàmens del primer parcial de les dues últimes assignatures de la carrera que estic estudiant/fent a distància. Això vol dir que estic a dos exàmens, segons parcials, de la llicenciatura. Per motius que ara potser estarien fora de lloc, tinc un cert rau-rau a la panxa.
O, per exemple, també. No estava pensat com una transformació sinó, simplement, com un post d'aquest bloc; però quan ho vaig intentar escriure hi vaig veure unes semblances tan grans amb el text de Rodoreda objecte de les transformacions que el vaig enviar i avui dilluns ha sortit "publicat" a transformacions.
Tot plegat, exàmens i transformació, amb temps i una mica més d'esforç són millorables, però com diu l'hereu de casa: " va com va".
P.S. M'adone que no ratllo especilament fi quan llegeixo posts que m'arriben molt endins però per als quals no trobo el comentari adequat en les tecles d'aquest teclat. Perdoneu-me, estic al vostre costat, però no ho sé expressar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
felicitats pels exàmens trets pels pèls i això: que el rau rau de la panxa és normal en aquestes circumstàncies (crec jo).
I bé, que de vegades no és tan el que diguis al teu comentari com que el facis. Al menys a mi, m'agrada que em facis visites de tant en tant. I crec que a tots ens passa una mica el mateix.
Però que no passa res, no sempre hi ha ganes de deixar comentaris, tampoc és estrictament necessari, home!
Un petonet.
ja t'entenc, arare, però és que no són ben bé ganes o no ganes, és una certa incapacitat... Tonets.
MOLTES MOLTES MOLTES FELICITATS!
Això ja ho tens al sac....
tranquil, nosaltres també estem al teu costat. B7s i enhorabona!
epp, moltes felicitats per seguir endavant amb la carrera i ser ja tant a propet del final.. molts anims!!
Publica un comentari a l'entrada