Pujo cap al Berguedà amb "The boatmasn's call" de Nick Cave and the bad seeds de fons.
Baixo amb el "Black market music" de Placebo bastant més alt.
Des de Terrassa i fins a casa escolto el Let down i el No surprises de l'OK Computer dels Radiohead.
És un exemple de poca autonomia, pero molt aprofitada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No sé com agafar aquesta paraula...autonomia musical peró tot el post te una melodia que m'encanta....petó
És una mena de broma sobre el poc espai que em queda per a mi mateix. Però no pateixis. Els Radiohead, a la teva salut. Petó.
Ho vaig veure divendres: tens gairebé tot l'espai ocupat per un parell d'encants. Però te'n surts molt bé. Bravo pr tu!!!! la música sempre va bé, per allunyar-se de la realitat. Però de vegades, el silenci també acompanya (ho has provat?)
petonetsss
També m'agrada el silenci (vull dir el record que en tinc...). Quan trobi el moment i una mínima inspiració, t'escric. petó.
Publica un comentari a l'entrada