2.10.08

Autonomia musical?

Pujo cap al Berguedà amb "The boatmasn's call" de Nick Cave and the bad seeds de fons.

Baixo amb el "Black market music" de Placebo bastant més alt.

Des de Terrassa i fins a casa escolto el Let down i el No surprises de l'OK Computer dels Radiohead.

És un exemple de poca autonomia, pero molt aprofitada.

4 comentaris:

Pepita Forever ha dit...

No sé com agafar aquesta paraula...autonomia musical peró tot el post te una melodia que m'encanta....petó

Albert ha dit...

És una mena de broma sobre el poc espai que em queda per a mi mateix. Però no pateixis. Els Radiohead, a la teva salut. Petó.

Montse ha dit...

Ho vaig veure divendres: tens gairebé tot l'espai ocupat per un parell d'encants. Però te'n surts molt bé. Bravo pr tu!!!! la música sempre va bé, per allunyar-se de la realitat. Però de vegades, el silenci també acompanya (ho has provat?)

petonetsss

Albert ha dit...

També m'agrada el silenci (vull dir el record que en tinc...). Quan trobi el moment i una mínima inspiració, t'escric. petó.