En un breu interludi de crits i jocs infantils, m'agafo el segon volum dels assaigs de Montaigne i començo la lectura del capítol VIII, sobre l'afecte dels pares als fills (molt oportú, diria jo).
Deixant a banda la dedicatòria del capítol, i per entrar en matèria, trobo el següent fragment de disertació.
"Al costat d'això, aquesta altra consideració aristotèlica: aquell que beneficia algú l'estima més del que és estimat; i aquell a qui se li deu estima més que el qui deu; i tot artesà estima més la seua obra que aquesta l'estimaria si l'obra tinguera sentiments. Perquè estimem, som; i ser consisteix en moviment i acció. Per això cadascú és en certa manera en la seua obra...."
Un parell de llumetes vermelles s'encenen al meu caparró: ara ja sé perquè vaig ben marejat per la vida i estic ben arreglat si sóc, en certa mesura, la meua obra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
I tant que estàs ben arreglat!! però d'això es tracta no??
Tenir el plaer de fer-los descobrir una bonica cançó, un llac dels Pirineus, un ocell, un llibre, un instrument, els estels, els colors del cel al capvespre,...
És inevitable projectar-nos en els nostres fills. I, sempre en el bon sentit, és un exercici necessari per créixer plegats i enfortir els llaços que ens uneixen a ells.
Jo ho he viscut així (dels meus pares) i procuro transmetre-ho així.. i crec que és una meravella..
Grigri, m'agrada quan escrius segura de tu mateixa. Només un apunt: quan vaig esriure el post, pensava en pares i fills, naturlament, però no només. I a viure les nostres meravelles!!!
mmm... jo de fills no entenc massa. No em puc ni imaginar quina deu ser la sensació. Tinc personetes a prop a qui sovint tinc la sensació d'estimar-me'ls com si foren fills. Però en el fons sé que no és així...
Però les teues criatures tenen coses (vaja, les que tu ens expliques)... que jo diria que com a obra no estan malament, no? ;)
esteu un poc pesaets en montaigne tots eh! :P
No sé què dir-te, nime, tampoc puc comprar gaire jo....
Vinz, doncs no ho sé. Jo el vaig descobrir no fa tant, i després dellegir-me el primer volum d'un vol, ara només vaig fent passadetes pel segon. Però, de tant en tant, hi trobo coses...
Publica un comentari a l'entrada