Deixo la descendència a escola, pujo al cotxe, arrenco i poso la ràdio. Escolto una cançoneta enganxosa de no sé qui. Quan acaba la cançó, a traició, el locutor ens engega, com qui no vol la cosa, que s'ha descobert i comprovat científicament que la felicitat té forma d'U i que el punt d'inflexió s'estableix al voltant dels 46 anys.
Ara m'explico unes quantes coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Aaaaaaaaaaaahhhhhhhhh...però no em quadra l'argument. Jo diria que té forma de punts suspensius, ara felicitat, ara no, ara felicitat, ara no...:)
Però forma de U dreta o invertida? :)
Litus
ein??????? 46 anys??? em falta perspectiva... ni m'imagine com ha de ser la vida als 46 anys...
Forma de U???? Però quins estudis fa la gent???
Vida, jo ho veig més com tu (més aviat en morse, ratlletes i puntets), però la ciència...
Diria que una U com les de sempre, Litus (o això espero, no fotis!).
Jo encara no he arribat als 46, però no els veig garie lluny. O sigui que sí que m'ho imagino, i no sé, no sé...
46? uhhhhhhhhhhhh!!!!
Que us sembla si en comptes d'esbrinar-li la forma, ens emplenem els dies de felicitat?
Us proposo, per anar fent boca, fer un tomb per: http://coachingcat.wordpress.com/2011/01/29/2011/02/01/be-happy-sigues-felic/
Publica un comentari a l'entrada