Avui, segons la meva agenda de paper, es veu que és Sant Heracli.
No ho sé. No el tinc gaire controlat jo el santoral.
Però quan aquest matí m'hi he fixat, el poc pensament que em queda se n'ha anat cap a Heràclit, el grec.
D'un a l'altre personatge hi deu haver 1000 anys de diferència, més o menys. Tampoc té gaire importància, crec.
La cosa és que he rememorat allò del canvi d'Heràclit: que un no es pot banyar dos cops en la mateixa aigua, per dir-ho en senzill; és a dir, que les coses estan en canvi de forma permanent.
I he pensat en aquest blog i en el poquet que canvia, tant a nivell d'entrades (posts), com a nivell de pensaments/sentiments que hi ha expressats.
No res. Que tot canvia, però també hi ha coses que continuen igual.
Vés-ho a entendre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs sí. És necessari que les coses canviïn, perquè han de canviar, progressar (o no), evolucionar o involucionar. Però sempre està bé que hi hagi coses que romanen invariables, com a oasis on descansar, com a baranes on agafar-se. La manca de moviment, de vegades, és sinònim de tranquil·litat :)
I què passa quan tens la sensació que has ficat el coll entre dos pals de la barana i t'apreta...? És un preguntar perquè sí, ja ho saps. :-)
Que has de mantenir la calma els primers cinc minuts. Després cal cridar perquè algú truqui al 112 :)
Publica un comentari a l'entrada