Amb el compromís, personal i compartit, de mirar de tonar a publicar amb una mica més de regularitat, intentava centrar el que havia de ser el tema d'aquest post.
Del que anomenem "temes" en tenia tres o quatre, més o menys dibuixats (un fragment de Sèneca sobre com perdem el temps a la vida, els meus limitats coneixements musicals que estic ampliant a marxes forçades gràcies al grandolàs de casa, un parell de reflexions sobre l'estat de la qüestió europea,...), pe`ro com que fa dies que no feia, abans de psoar-me a escriure, he fet un petit re`+as als meus links i he descobert que la gran majoria ja no existeixen.
Uns, decididament, han desaparegut. D'altres, sé que han canviat d'adreça. Encara uns altres han restringit els seus lectors (i m'imagino que també, les lectores). Uns quants, fa mesos que estan "abandonats".
Em pregunto per què escrivim i per què deixem d'escriure. Quines són aquestes necessitats de compartir que desapareixen amb el temps. Amb el temps, o amb què?
Penso que me'n torno cap al llit a remenar Sèneca. Lleugereses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Vés a saber...més que necessitat, em sembla que són ganes d'escriure, combinat amb el factor temps. Hi ha temporades que disposem de més temps lliure i ganes d'escriure i altres que anem més de bòlit i no hi ha temps per res.
Doncs potser serà això, bcn. Això sí, hem d'aconseguir mantenir aquestes teues passejades, costi el que costi! :)
crec que es podria fer una tesi doctoral amb els blogs abandonats...
jo estic encantada amb la teva lleugeresa. Amb el que m'agada llegir-te i mira que ets car d'escriure!
Llegir posts antics ha estat una experiència genial. No aconseguiré tenir més posts antics si no vaig escrivint de nous... :-)
Ei, Montse,, que m'hi vaig posant...
I, ego, tens raó. A mi també m'agrada llegir posts antics de tant en tant i si no en continuem fent, què llegirem d'aquí a un tmpes?
Publica un comentari a l'entrada