Tot i que sembla que el poema de Maria-Mercè Marçal que vaig reproduir en el darrer post ,no ha aixecat l'entusiasme general de la multitud de bloggers que passeu per aquí, a mi sí que m'ha tocat la fibra profundament.
La idea bàsica del poema, mossegar la vida, ja fa temps que la tinc incorporada a la meva existència, però poques vegades m'ha passat que la senti tan present com hores d'ara.
Tanta exultació, tanta visceralitat, s'ha traduit en que he decidit prendre aquesta frase, també, com a divisa del blog.
I ara ve la part difícil i divertida. I com es fan compatibles les dues divises del blog? Jo encara no ho sé, però de moment, em resisteixo a eliminar la primera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Val més llegir poesia com fas tu, que sentir les notícies
Bones divises, si seyor!
Vigila que la vida no et mossegui a tu, eh? que de vegades passa!!!
;)
Alguna mossegada m.ha fet la vida... ;-) Vigilaré....
Publica un comentari a l'entrada