De matinada

Em passa relativament sovint això de despertar-me de matinada.

Ahir em vaig connectar i vaig llegir un post a cal pere/saragatona sobre el mestre Pla.

Encuriosit vaig fer una ullada a la nostra minibiblioteca. 9 Plas. 6 són llibrets editats pel diari "El Observador" l'any 1991. Pàgines selectes, en diuen. Vaig obrir el primer per fer-hi una ullada. Resulta que el segon fragment està dedicat a Adrià Gual (potser una de vosaltres ho podrà relacionar amb mi d'alguna manera). Llegeixo les impressions de Pla sobre Gual (cinc escasses pàgines). Com sempre, en la seva prosa brillant es barregen anècdotes, opinions i veritats com temples.

El seté Pla és una miscel·lània de narracions. Observo, divertit, que el vuité volúm de la prestatgeria és "El carrer estret", Ed. Destino, 1984 (aquells vermells), que és un dels llibres preferits al post en qüestió que acabava de llegir. El deixo per més endavant. De moment, en tinc prou i massa amb "El quadern gris".

Em queda un Pla a la pretatgeria. Però no és d'en Josep. És un Maurici, concretament "Dissabte a les fosques". Recordo que el vaig llegir ja fa un bon grapat d'anys i que em va agrdar força, tenint en compte que era un llibre d'aquests comprats completament a l'atzar. Em va recordar "El túnel" d'Ernesto Sábato (potser us sonara més). N'obro una pàgina a l'atzar, concretament la 70. Hi llegeixo:

Resum:
Hores dormides: 7,5 + 3 = 10,5
Hores de lectura: 1,5 + 2 = 3,5
Hores "perdudes": 1 + 1 + 0,5 + 1 + 0,5 = 4
Hores de feina: 1 + 0,5 = 1,5
Hores de vigília: 11.00 - 01.00 = 14

Màxima del dia:
"Només es perd el temps quan no es gaudeix."

No sé si hi estic masa d'acord. Estava jo massa espès per rumiar-hi ahir nit.

En canvi, em va sobrevenir un haikú:

De matinada,
vagarejo per casa.
Quin temps perdut.

O en versió més Papasseit:

Quin temps perdut.
Vagarejo per casa,
de matinada.

Crec que, en aquest cas, tampoc no importa gaire l'odre dels factors.