Us estalviaré detalls escabrosos de l'anàlisi regressiu de significació de la ideologia i la utopia amb el que estic embolicat per passar a les coses que realment importen:
- El grandolàs de casa ha comunicat avui a la seva mare que tenia, ell, el cap massa ple de coses i que n'havia de treure unes quantes. No m'extranya. Ahir al vespre, per exemple, mentre jo repetia ad infinitum la necessitat de fer un pipí abans d'anar a dormir (Albert Pla dixit), ell s'anava mirant la tassa del wàter com si totes les respostes de l'existència fossin allí dins. Vam trigar a anar a dormir...
- Ueps, aquest matí he dut la progènie a l'escola. En el moment d'obrir la porta d'accés a les aules d'Educació Infantil, hi havia 39 femelles (mares, àvies i alguna cangur) i tres mascles, pares, despistats...
- Diguem que, aquest cap de setmana, em va arribar una petita herència en forma de CDs. Entre d'altres, i perquè us en feu una idea, hi ha CDs de Paco Ibañez, Ovidi Montllor, Atahualpa Yupanqui, Chabela Vargas, Maria del Mar Bonet i alguns títols de música clàssica. No cal que digui que eren de la meva mare.
- Una cosa que no sé si feu vosaltres, però a la que jo m'he enganxat en els darrers temps. Una mica a l'atzar, obro un mes dels meus posts antics i els rellegeixo. Crec que no és vanitat. No m'agrado gaire alhora d'escriure (ni, ja ho sé, en unes quantes altres coses), però m'agrada veure que les coses van canviant. De vegades m'entristeixo, de vegades enyoro, o m'enrabio, o... De fet, si no fos així, aquest blog no tindria sentit, oi?
- Una de les coses que penso que hauria de millorar de mi mateix és la meva poca perspicàcia en les converses amb d'altri. Una vegada ho vaig escriure a la japonesa: Ànec que em parles / bocí de Ciutadella / i què em vols dir? Concretament avui, em volies dir alguna cosa?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hi ha una cançó de Els Pets (em sembla) que diu
"Com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos", la recordes?
Com més et coneixo, molt més m'agrada el teu bloc!
per cert, no seria coneixo sinó conec. I és que als cantants algú els hauria de fer una revisió lingüística de tant en tant, a les lletres de les seves cançons, vull dir. A ells, amb una revisió mèdica ja n'hi hauria prou (dic jo)
Apa, d'insociable a insociable. Un petonet.
Jo de vegades no se si em volen dir res... i tot i que sempre penso que entenc el que em diuen, de vegades interpreto el que no és. Suposo que tinc tendència a pensar que els demés pensen com jo, i , es clar, doncs no, cadascú pensa com pensa. Empatia no vol dir descodificació.
Per cert, no t'animes a transformar?
Ara que ho dius, suposo que després d'uns anys de blog, ens anem coneixent. A mi, quan més et conec, més m'agrades tu.
Xurri, tens raó. Sobre les interpretacions... Ja t'explicaré. I no, no m'animo a transformar perquè no m'agrada fer el ridícul. Sóc gens bó jo amb la ficció.
oichsssssssssssssss...
ÔÔ
:)*****
Descobriments nous i antics, la vida s'escola, s'esmuny però roman.
(és estrany en mi... m'ha sortit així)
Publica un comentari a l'entrada