Ara fa uns dies, llegia i comentava amb tenblog alguna coseta relacionada amb com vivim la nostàlgia.
Ahir em va venir al cap un vers adient d'Anna Aguilar-Amat.
"Cada formiga m'és un record de tu".
No diré més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
ohhh... la nostàlgia funciona millor amb dies nuvols com el d'avui... ai....
en dies, ai!
és perfecte, aquest vers. Llàstima que no puguem dir el mateix del dia. Tan ennuvolat.
em permets fer-hi una miqueta de broma? (o no?)... aix, no sé... va, no.
Preciós, el vers.
Petonets blaus-blaus.
hanna, en dies o amb dies ennuvolats... petó.
però diuen que a partir de mitja setmana, hi haurà sol, nimue (és a dir, la nostalgia no durarà per sempre més, per més formigues que hi haja).
sigues tu, arare, sigues tu. M'encanten els teus petonets blauets...
y es que cuando la nostalgia quiere entrar no necesita excusa...cualquier cosa hace que te llenes de ella
tens raó, ten, tens raó; però la qüestió, per a mi, és: "què en fem (sobretot quan no vol marxar)?
Deixa la nostàlgia que et visiti de tant en tant. Pobra, també té dret a la teva companyia.
I per ser jo t'hauria de dir que si les formiguetes et recorden a... el que et recordin de... X... vigila quan vingui la marabunta, que se't menjarà viu!
Nostalgia? Si; una miqueta. Però no et passis, que se't menjarà.
Ja tenim títol? ÔÔ
avui m'han confirmat que la primuleta... viu!
que guai, eh?
petonets de color de primuleta.
No, no, si jo visc força bé amb la nostàligia. Passa que de vegdaes es fa un mica pesadota. Del títol en cara no en sé res de res. A veure si abans que acabi la setmana... I gràcies pels petons "primulosos". M'agraden.
"què en fem (sobretot quan no vol marxar)?"....doncs fer lloc i aprendre a viure amb ella...són com contraccions; tenen un punt àlgid que fa molt mal peró aguantes perque sempre saps que després torna la calma.
hi venia a respondre pero crec que no ho faré millor que l'Africa. Totalment d'acord amb tot el que ha dit
espero que no se desparrame demasiado como las hormigas.
jolin... quant de temps... espere tot bé...
Publica un comentari a l'entrada