Tibar l'arc

Després de tres dies intensos, molt intensos, el meu premi ha estat poder baixar a Barcelona a la presentació d'una mena d'antologia (o no) de la poesia valenciana actual. 


El títol de llibre és "Tibar l'arc" de l'editorial Tria Llibres que podeu comprar pel mòdic preu de dotze euros, crec. 


Ja sabeu, els i les qui passeu per aquí, de tant en tant, que un servidor no està gaire de lectures darerrement i encara menys, d'actes socials.


Però he fet una excepció perquè m'hi havien convidat (bé, si una convidada a través del facebook, l'hem de considerar una convidada, que no n'estic segur del tot).


I, encara que el llibre puga estar més o menys bé, cosa que encara no sé, i que m'ha quedat algun interrogant per resoldre en relació a la presentació, diré que el que més m'ha agradat han estat dues coses (la cervesa ha estat la tercera, pero aquesta em penso que no compta): poder saludar personalment a una de les meues fadetes preferides i escoltar la seva reflexió sobre els espais fronterers, els límits.


Un servidor no s'ha sentit mai gaire nòmada, d'una banda, i ni tan sols vivint (en totes les accepcions possibles del terme) en un espai fronterer, de l'altra (creia que tenia relativament clars els espais en què em moc).


Passa que ahir vaig celebrar un aniversari d'aquells que hi ha entre finals d'abril i finals de juny, que no m'omplen de joia i alegria, precisament, i la intervenció de la meva fadeta m'hi ha fet pensar, en positiu, com un espai que jo no havia advertit, on d'alguna manera estic instal·lat i del que n'estic obtenint uns fruits.


Així que, "gràcies, fadeta", per a reflexió i per have-te conegut, encara que hagin estat només quatre paraules (no tenia claus per tonrar a casa i havia d'intentar arribar-hi abans que la descendència fos al llit, ja em perdonaràs).


b7