Són quarts de deu del vespre i poso a dormir el grandolàs de la casa, que fa dies que no ho feia.
Tenim la següent conversa.
Jo - I tu, quan siguis gran, què voldràs ser?
Ell - Papa.
Jo - Bufa! I voldràs tenir nens?
Ell - Sí.
Jo - Doncs, sense presses, però haurem d'anar buscat mama, oi?
Ell - No, sol.
Si en farem de coses complicades!
Per sort, vint minuts i un biberó més tard, i sense haver-ne tornat a parlar, el grandolàs de la casa ha canviat d'opinió. Ara vol que la mama sigui J, una bessoneta de la seva classe.
M'estarà sortint un nen una mica baliga-balaga?
A la tertúlia es parla del sentit de la vida...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
:) quanta tendesa, el meu grandolàs, ha dexat un lletrero a la porta ... han segrestat al seu fill, senyora, si vol tornarlo a veure, entri a la seua habitació... i tot adormit em deia mama , calla que estem dormint, fins que li dic... es que he vist un cartell deta que havien segrestat al meu fill, ha fet un somriure... preciós.
Ostres, veig que el tema preocupa a la franja d'edat dels 3 anys..
El meu l'altre dia va declarar públicament que no es vol casar.
Serà per la mala experiència de la festa de casament de divendres passat??
per cert, aiguamarina, jo de tu no tornaria a publicar un comentari com aquest perquè en vistes de com està el pati (veure història del nen de l'exèrcit del fènix), qualsevol dia se't presenten a casa i se t'emporten el fill a comissaria!! Que amb la psicosi-antiterrorista que córre, hom troba sospitosos perillosos per tot arreu..
brometa a banda, realment un somriure del teu propi fill és el millor regal que existeix per l'ànima.. sens dubte... preciós..
Noies, ja estem ben divertits i divertides amb aquesta patuleia que corre per les nostres cases!
Que bo!! Si és que el no diguin i pensin els nens.
Mira que a mi no m'agraden els nens, i de fet no m'hi porto bé amb ells, però el darrer diumenge vaig estar amb uns bessons que eren una ricura. Shhhhhhhhh.... que no s'assabenti ningú!
Bé, lo bo és que hi ha opcions per a tot i que ja de tan petits les tinguin en compte està molt bé.
un parell de cosetes...
La primera que m'encanta el teu xiquet.
La segona que demà hi ha lluna plena. Per a que no se't passe com dius que et va passar el mes passat...
Txè Alegria. A mi tampoc em deien massa res els xiquets i les xiquetes, però ara....
Txè nimue. Ho sabia i ho sabia, però gràcies per recordar-m'ho.
Publica un comentari a l'entrada