Ara fa uns dies, llegia i comentava amb tenblog alguna coseta relacionada amb com vivim la nostàlgia.
Ahir em va venir al cap un vers adient d'Anna Aguilar-Amat.
"Cada formiga m'és un record de tu".
No diré més.
15.6.08
10.6.08
Doble Nacional
Per celebrar que he acabat els exàmens, de moment, vam agafar unes entrades "obertes" que ens van portar els Reis i les vam bescanviar per dues entrades per dissabte al vespre al Teatre Nacional. Concretament, vam anar a veure el Lear del Centro Dramático Nacional (CDN), mentre les dues reines que ens van portar el regal, ens feien de cangurs de la progènie (que en això consistia el regal, tot sigui dit).
Anar a veure un Lear ja se sap que és anar a veure un dels Shakespeares més enciclopèdics (ho diu el tríptic informatiu) que hi ha, a nivell humà (passions, amor, egoisme,..) i a nivell teatral (gèneres, estils, personatges,...). A banda del que ja ens diuen al fullet informatiu, el Lear és un dels classics més atractius que hi ha; però cal fer-lo molt bé per no caure en la repetició.
Gairebé dues hores i tres quarts d'obra sense interrupció que, a nosaltres, no se'ns van fer gens llargues. La versió del CDN manté el ritme molt bé. Nota alta per l'escenografia i diversa pels actors (Edmond i Lear, excel·lents; les filles de Lear, regulars; algun secundari, fora).
Al Rei Lear hi ha diversos temes interessants. Un dels que més m'agrada a mi és aquell de la naturalesa de les persones i de si és posible, i mereix l'esforç, el canvi. Si us he de dir la veritat, no acabo d'entendre si en aquesta obra hi ha cap conclusió al respecte. Pràcticament tots els personatges són blanc o negre, amb l'excepció de Lear i Gloucester (però aquest segon, només perquè és enganyat). De fet, sembla que tothom accepta bastant que és com és i poca cosa més s'hi pot fer.
Potser hauré d'anar canviant el títol del bloc (si torno a anar a teatre abans de tres mesos...).
Anar a veure un Lear ja se sap que és anar a veure un dels Shakespeares més enciclopèdics (ho diu el tríptic informatiu) que hi ha, a nivell humà (passions, amor, egoisme,..) i a nivell teatral (gèneres, estils, personatges,...). A banda del que ja ens diuen al fullet informatiu, el Lear és un dels classics més atractius que hi ha; però cal fer-lo molt bé per no caure en la repetició.
Gairebé dues hores i tres quarts d'obra sense interrupció que, a nosaltres, no se'ns van fer gens llargues. La versió del CDN manté el ritme molt bé. Nota alta per l'escenografia i diversa pels actors (Edmond i Lear, excel·lents; les filles de Lear, regulars; algun secundari, fora).
Al Rei Lear hi ha diversos temes interessants. Un dels que més m'agrada a mi és aquell de la naturalesa de les persones i de si és posible, i mereix l'esforç, el canvi. Si us he de dir la veritat, no acabo d'entendre si en aquesta obra hi ha cap conclusió al respecte. Pràcticament tots els personatges són blanc o negre, amb l'excepció de Lear i Gloucester (però aquest segon, només perquè és enganyat). De fet, sembla que tothom accepta bastant que és com és i poca cosa més s'hi pot fer.
Potser hauré d'anar canviant el títol del bloc (si torno a anar a teatre abans de tres mesos...).
6.6.08
Exàmens, llibres i Shrek
Ja he fet els dos exàmens. El primer, técnicas avanzadas de investigación social (part qualitativa) em va anar força bé, crec; el segon, sociología del conocimiento, més justet, però espero aprovar. Si tot va bé, d'aquí a tres setmanes ja seré un llicenciat en Sociologia més.
Tant si aprovo com si no, que és important però no ho és tot; m'he tret un bon pes del damunt. Ara em toca dedicar-me una mica més a la feina i molt a la descendència, perquè la seva mare pugui dedicar-se a preparar un altre combat universitari, finalment, per una plaça.
En veient que l'estiu s'aproxima i que necessito tornar a llegir, m'he fet una llista de possibles.
- "El port de les aromes", de John Lanchester.
- "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda.
- "Estambul", d'Orhan Pamuk.
- "Tu rostro mañana" (trilogia), de Javier Marías.
- "Incerta Glòria", de Joan Sales.
- "Madame Bovary", de Gustav Flaubert.
Tinc a mitges el segon volum dels "Assaigs" de Michel de Montaigne i "Vida y destino", de Vasili Grossman.
Com que sé que no triomfaré en tots i cadscun d'ells i que em falten coses, s'admeten comentaris i suggeriments, tant sobre les lectures triades com sobre les que em recomanaríeu.
No sé pas si ja el tens "controlat", però aquest link és, especialment, per nimue: http://www.youtube.com/watch?v=0MHPrfF4R7k Espero que t'agradi.
Tant si aprovo com si no, que és important però no ho és tot; m'he tret un bon pes del damunt. Ara em toca dedicar-me una mica més a la feina i molt a la descendència, perquè la seva mare pugui dedicar-se a preparar un altre combat universitari, finalment, per una plaça.
En veient que l'estiu s'aproxima i que necessito tornar a llegir, m'he fet una llista de possibles.
- "El port de les aromes", de John Lanchester.
- "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda.
- "Estambul", d'Orhan Pamuk.
- "Tu rostro mañana" (trilogia), de Javier Marías.
- "Incerta Glòria", de Joan Sales.
- "Madame Bovary", de Gustav Flaubert.
Tinc a mitges el segon volum dels "Assaigs" de Michel de Montaigne i "Vida y destino", de Vasili Grossman.
Com que sé que no triomfaré en tots i cadscun d'ells i que em falten coses, s'admeten comentaris i suggeriments, tant sobre les lectures triades com sobre les que em recomanaríeu.
No sé pas si ja el tens "controlat", però aquest link és, especialment, per nimue: http://www.youtube.com/watch?v=0MHPrfF4R7k Espero que t'agradi.
1.6.08
Del got mig buit i mig ple
Em remeto, només de refiló, a un post de Xurri titulat "No me rayes", on l'autora del bloc descriu brillantment algunes coses de la condició humana.
La meva compi em recomana el llibre que acaba de llegir de David Trueba, "Saber perder". Als agraiments, Trueba esmenta una màxima que, diu, s'esforça a seguir. En italià, diu: "non piangere, coglione, ridi e vai...". La traducció al català que n'he fet, potser completament equivocada, diu: "no et planyis, collons, riu i per avall...". No sé si algú amb uns mínims coneixements d'italià em verificarà l'encert de la traducció. Independentment de la seva exactitud, quan veig el got mig ple, és una frase que resum prou bé una meva cosmovisió.
Paral·lelament, veig per enèssima vegada amb l'hereu de casa, el primer Shrek. No reconec qui és l'intèrpret del fragment de la versió de l'Hallelujah del Cohen que hi surt, però reflecteix també molt bé un altre meu estat d'ànim que més aviat coincideix amb l'apreciació del got mig buit. Us en deixo un enllaç youtube per qui vulgui escoltar-ne la versió de Buckley que m'agrada: http://www.youtube.com/watch?v=6Nppm-hKQxw&feature=related.
De vegades yin, de vegades yang, suposo.
La meva compi em recomana el llibre que acaba de llegir de David Trueba, "Saber perder". Als agraiments, Trueba esmenta una màxima que, diu, s'esforça a seguir. En italià, diu: "non piangere, coglione, ridi e vai...". La traducció al català que n'he fet, potser completament equivocada, diu: "no et planyis, collons, riu i per avall...". No sé si algú amb uns mínims coneixements d'italià em verificarà l'encert de la traducció. Independentment de la seva exactitud, quan veig el got mig ple, és una frase que resum prou bé una meva cosmovisió.
Paral·lelament, veig per enèssima vegada amb l'hereu de casa, el primer Shrek. No reconec qui és l'intèrpret del fragment de la versió de l'Hallelujah del Cohen que hi surt, però reflecteix també molt bé un altre meu estat d'ànim que més aviat coincideix amb l'apreciació del got mig buit. Us en deixo un enllaç youtube per qui vulgui escoltar-ne la versió de Buckley que m'agrada: http://www.youtube.com/watch?v=6Nppm-hKQxw&feature=related.
De vegades yin, de vegades yang, suposo.
31.5.08
De l'Agència Tributària i de metges
Aquesta setmana i després d'intentar-ho diverses vegades, he parlat fins a tres cops amb personal d'atenció telefònica de l'Agència Tributària. El primer cop vais aconseguir fer unes rectificacions al meu esborrany, però em faltava el número del compte corrent des d'on volia pagar el que em toca pagar. El segon cop, no els funcionacen bé els ordinadors. A la tercera va la vençuda i ahir divendres vaig aconseguir "entregar" la meva declaració de renda.
Totes tres vegades vaig sol·licitar que m'atenguéssin en català i cap de les tres vegades ho he aconseguit. Em consta que a d'altres persones del meu entorn els ha passat el mateix i que, com jo, han decidit tirar pel dret, perquè per un cop que aconsegueixes que t'agafin el telèfon....
Resumint, ja sé que a nivell econòmic l'idioma no deu ser allò més important, però si el servei no el poden donar en català, potser no cal que en facin propaganda.
I els metges. Dijous vam portar a "revisió" la progènie d'aquesta casa. L'hereu contnua estable en el seu creixement. N'hi ha tants de la seva edat més alts i que pesen més que ell. com de baixos i més lleugers. Aquest no el veiem precisament com el més desenvolupat de la seva classe, pero no ens preocupa gaire. Les bones notícies es refereixen a la pubilla de casa, que comença redreçar pes i alçada i es va aproximant lentament cap a les mitjanes corresponents (és que estava força per sota del que toca...).
L'altra visita medica d'aquell mateix dijous al matí no té res a veure amb la meva família, però em vaig alegrar molt de saber, ja t'ho vaig dir, que tot va bé.
Continuo estudiant per l'exàmen del proper diemcres, que podria ser l'últim.
Totes tres vegades vaig sol·licitar que m'atenguéssin en català i cap de les tres vegades ho he aconseguit. Em consta que a d'altres persones del meu entorn els ha passat el mateix i que, com jo, han decidit tirar pel dret, perquè per un cop que aconsegueixes que t'agafin el telèfon....
Resumint, ja sé que a nivell econòmic l'idioma no deu ser allò més important, però si el servei no el poden donar en català, potser no cal que en facin propaganda.
I els metges. Dijous vam portar a "revisió" la progènie d'aquesta casa. L'hereu contnua estable en el seu creixement. N'hi ha tants de la seva edat més alts i que pesen més que ell. com de baixos i més lleugers. Aquest no el veiem precisament com el més desenvolupat de la seva classe, pero no ens preocupa gaire. Les bones notícies es refereixen a la pubilla de casa, que comença redreçar pes i alçada i es va aproximant lentament cap a les mitjanes corresponents (és que estava força per sota del que toca...).
L'altra visita medica d'aquell mateix dijous al matí no té res a veure amb la meva família, però em vaig alegrar molt de saber, ja t'ho vaig dir, que tot va bé.
Continuo estudiant per l'exàmen del proper diemcres, que podria ser l'últim.
25.5.08
Patum remullada
Divendres al migdia vaig recollir progènie i compi i cap al Berguedà sense perdre temps.
Quan arribàvem a plaça sonaven els "turcs i cavallets". Vam veure el ball de l'àliga, els nans (els nous i els vells) i el ball de gegants. Entremig va fer un bon xàfec i vam quedar força remulladets, però vam aguantar.
Vam aguantar fins que la meva descendència i jo ens vam estrenar en un salt de plens.
El grandolàs de quatre anys, el seu tiet i la seva mare berguedans, ho van seguir, tot plegat, des de la plaça. La nostre petita, jo mateix i l'àvia de la menuda, ho vam seguir una mica més apartats, de les escales estant.
Acabat el salt de plens, una mica bastant xops, vam retirar-nos cap a casa pensant que diumenge ja faríem Patum de lluiment.
Dissabte al matí, quan vam acosenguir posar-nos en marxa, vam anar un tomb. Vam anar cap a Casserres, des d'on el "gps" privilegiat que és la meva compi, pensava anar fins a Prats de Lluçanès. Hi vam anar, però fent un fotiment de quilòmetres i no per massa bones carreteres, mentre plovia que Déu n'hi dó.
Això sí, la visita ser reeixida; no només pels paisatges que vam veure, sinó per l'embotit que en vam treure. Si mai passeu o us deixeu caure per Prats, pareu a la plaça del poble i compreu alguns embotits a Cal Janet. Són excel·lents.
A la tarda vam fer una altra mena de Patum. Heu estat mai al "Vall" de Berga, passeig de la Indústria, quan hi monten la Fira? Nosaltres no som massa de fires, però als petits els va agradar i, finalment, van fer unes quantes voltes en un cotxe de bombers, un autobos escolar i un caminó. La petita s'estrenava. I el gran, en va sortir una abella Maia amb la qui compatreix llit ara mateix.
No vam esperar fins al començament del pasacarrers de dissabte al vespre perquè anàvem una mica justos de forces.
Diumenge però, desil·lusió. Ha plogut tot el matí i d'una manera força intensa i, enlloc de pujar fins a Berga, hem arreplegat els trastos i hem baixat cap a casa que hi tenim més "eines" per entretenir la quitxalla.
En fi, una Patum remullada...
Quan arribàvem a plaça sonaven els "turcs i cavallets". Vam veure el ball de l'àliga, els nans (els nous i els vells) i el ball de gegants. Entremig va fer un bon xàfec i vam quedar força remulladets, però vam aguantar.
Vam aguantar fins que la meva descendència i jo ens vam estrenar en un salt de plens.
El grandolàs de quatre anys, el seu tiet i la seva mare berguedans, ho van seguir, tot plegat, des de la plaça. La nostre petita, jo mateix i l'àvia de la menuda, ho vam seguir una mica més apartats, de les escales estant.
Acabat el salt de plens, una mica bastant xops, vam retirar-nos cap a casa pensant que diumenge ja faríem Patum de lluiment.
Dissabte al matí, quan vam acosenguir posar-nos en marxa, vam anar un tomb. Vam anar cap a Casserres, des d'on el "gps" privilegiat que és la meva compi, pensava anar fins a Prats de Lluçanès. Hi vam anar, però fent un fotiment de quilòmetres i no per massa bones carreteres, mentre plovia que Déu n'hi dó.
Això sí, la visita ser reeixida; no només pels paisatges que vam veure, sinó per l'embotit que en vam treure. Si mai passeu o us deixeu caure per Prats, pareu a la plaça del poble i compreu alguns embotits a Cal Janet. Són excel·lents.
A la tarda vam fer una altra mena de Patum. Heu estat mai al "Vall" de Berga, passeig de la Indústria, quan hi monten la Fira? Nosaltres no som massa de fires, però als petits els va agradar i, finalment, van fer unes quantes voltes en un cotxe de bombers, un autobos escolar i un caminó. La petita s'estrenava. I el gran, en va sortir una abella Maia amb la qui compatreix llit ara mateix.
No vam esperar fins al començament del pasacarrers de dissabte al vespre perquè anàvem una mica justos de forces.
Diumenge però, desil·lusió. Ha plogut tot el matí i d'una manera força intensa i, enlloc de pujar fins a Berga, hem arreplegat els trastos i hem baixat cap a casa que hi tenim més "eines" per entretenir la quitxalla.
En fi, una Patum remullada...
23.5.08
En format breu
I passen coses...
Dimecres em vaig aturar en un bar de l'autposis i vaig esmorzar al costat d'una taula amb mitja dotzena de Mosos d'Esquadra. Entre ells (i elles), xerraven en català. Van entrar dos mossos més, motoristes ells. Un d'ells es va adreçar en castellà a un dels is primers Mossos i la resta de la conversa va ser en castellà. Ara potser quedaré retratat però, vaig tenir la sensació que van mal dades.
També dimecres vaig fer l'exàmen del segon parcial d'un assignatura que es diu "Técnicas avanzadas de Investigación Social". Crec que l'aprovaré. Em podria quedar només un exàmen per llicenciar-me. Per motius que no vénen gaire al cas, tinc una mica de vertígen.
Dimecres també va començar la Patum. Nosaltres hi pujarem demà al migdia. Si passeu per la plaça de Sant Pere, saludeu els dos grandolassos de casa.
Acabo. Ahir dijous va fer dos anys de la mort de la meva mare. Hi penso molt sovint, però des d'una perspectiva positiva diria jo (no sé com expressar-ho millor i tinc una mica de pressa).
Dimecres em vaig aturar en un bar de l'autposis i vaig esmorzar al costat d'una taula amb mitja dotzena de Mosos d'Esquadra. Entre ells (i elles), xerraven en català. Van entrar dos mossos més, motoristes ells. Un d'ells es va adreçar en castellà a un dels is primers Mossos i la resta de la conversa va ser en castellà. Ara potser quedaré retratat però, vaig tenir la sensació que van mal dades.
També dimecres vaig fer l'exàmen del segon parcial d'un assignatura que es diu "Técnicas avanzadas de Investigación Social". Crec que l'aprovaré. Em podria quedar només un exàmen per llicenciar-me. Per motius que no vénen gaire al cas, tinc una mica de vertígen.
Dimecres també va començar la Patum. Nosaltres hi pujarem demà al migdia. Si passeu per la plaça de Sant Pere, saludeu els dos grandolassos de casa.
Acabo. Ahir dijous va fer dos anys de la mort de la meva mare. Hi penso molt sovint, però des d'una perspectiva positiva diria jo (no sé com expressar-ho millor i tinc una mica de pressa).
19.5.08
Fragments
Ara fa dies que no transcrivia cap fragment d'una conversa entre els dos grandolassos (africa!) de casa.
Dos de molt breus.
Un servidor es feia càrrec de la mainada aquesta tarda-vespre que hi havia sessió de màster. Com que un és generós de mena i més aviat pactista, pregunta:
- I tu què vols sopar avui?
Resposta:
- Una mica de sopa de gallina matada...
He acabat fet una mena de plat combninat amb diverses rampoines i una mica de sopa de la gallina aquesta...
Segon fragment. El xiquet estava avui una mica més esvalotador que de costum i li ho he fet saber.
- Estàs esverat avui...
La resposta s'ha de llegir en clau exculpatòria (mai res és culpa seva...):
- És que la J. em posa boig...
En fi, què hi farem, és fill de son pare....
Dos de molt breus.
Un servidor es feia càrrec de la mainada aquesta tarda-vespre que hi havia sessió de màster. Com que un és generós de mena i més aviat pactista, pregunta:
- I tu què vols sopar avui?
Resposta:
- Una mica de sopa de gallina matada...
He acabat fet una mena de plat combninat amb diverses rampoines i una mica de sopa de la gallina aquesta...
Segon fragment. El xiquet estava avui una mica més esvalotador que de costum i li ho he fet saber.
- Estàs esverat avui...
La resposta s'ha de llegir en clau exculpatòria (mai res és culpa seva...):
- És que la J. em posa boig...
En fi, què hi farem, és fill de son pare....
16.5.08
11.5.08
De roselles i despistats (confirmacions)
U. Confirmo que les roselles són aquí un any més (i nosaltres també, per veure-les).
Dos. Confirmo que no sóc l'únic una mica despistat. Divendres em vaig trobar un cargol absolutament despistat a la vorera a tocar de la feina, lluny de qualsevol verd.
Dos. Confirmo que no sóc l'únic una mica despistat. Divendres em vaig trobar un cargol absolutament despistat a la vorera a tocar de la feina, lluny de qualsevol verd.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)